Disposa d’una sola nau amb volta de canó, rematada a llevant per un gran absis i flanquejada a ponent per una torre campanar. La recent restauració de l’edifici ha possibilitat la lectura històrica a través de la seva seqüència constructiva, desenvolupada principalment en dos períodes: segles XII i XIII (planta, murs perifèrics, absis, pica baptismal, Verge de les Neus) i segles XVI i XVIII (capelles, pintures murals, talles religioses, campanar).
Els orígens romànics de l’església de Sant Pèir es poden apreciar també en la decoració exterior de l’absis, en la configuració en planta de l’edifici i, sobre tot, a la pica baptismal del segle XIII. En la producció escultòrica hi cal destacar la talla religiosa invocada a la Verge de les Neus. A la fase compresa entre els segles XVI i XVIII, l’església pateix grans transformacions que s’evidencien en el realçament de la nau, la consegüent incorporació dels arcs torals i la construcció de les capelles laterals, les pintures murals daten d’entre els segles XVI i XVII. Per últim, cal destacar les tres talles religioses d’execució barroca que pertanyen al segle XVIII.
